A l'última sèrie d'episodis sobre fenòmens de marea, vam explicar el mecanisme bàsic de la seva formació. A partir de l'anterior, ara podem derivar fàcilment les següents conclusions generals resultants del nostre model simplificat:
-
les marees es repeteixen aproximadament dues vegades al dia. Tenint en compte l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra, la Terra gira sobre el seu eix en la mateixa posició respecte a la Lluna després de 24 hores i 50 minuts, així que l'interval teòric entre dues marees és de 12 hores 25 minuts;
-
l'amplitud de la marea, és a dir, la diferència de nivell entre plenamars i baixamars successives, depèn de la posició relativa de la Terra, la Lluna i el Sol. Assoleix els valors màxims durant la lluna nova o plena (en anglès, "spring tide"), quan les forces gravitatòries de la Lluna i del Sol actuen en la mateixa direcció i se sumen. En canvi, és mínima durant el primer i el tercer quart de la Lluna (marea morta; en anglès, "neap tide"), quan aquestes forces són perpendiculars. A la pràctica, però, a la majoria d'indrets el cicle de les marees presenta un retard aproximat de dos dies respecte de les fases lunars, a causa de la inèrcia.
-
En circumstàncies astronòmiques especials es poden produir variacions de nivell excepcionalment grans, per exemple durant una marea viva que coincideix amb l'equinocci de primavera o de tardor, o hi té lloc molt a prop ("marea viva equinoccial"), quan el Sol i la Lluna es troben al zenit directament sobre l'equador. La forma el·líptica de l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra també hi influeix, tot i que poc: l'atracció gravitatòria és màxima quan la Lluna és més a prop de la Terra, al perigeu.
La realitat és molt més complicada
Si ara passem del model astronòmic simplificat a la realitat, veiem que la situació és força diferent en alguns punts. És clar que la superfície de la Terra no només està formada per oceà, i certament no té la mateixa profunditat a tot arreu.
Els continents representen obstacles importants per a la lliure circulació de l'aigua. Per tant, les onades gegants no poden moure's uniformement sobre tota la superfície del planeta i han de moure's d'alguna manera dins del seu espai limitat.
Imatge 1
Isolínies (línies blanques) que indiquen una mateixa fase de la marea, expressada en hores després de la plenamar. Com mostra la imatge, a les conques oceàniques més o menys tancades —com l'Atlàntic Nord— es formen sistemes independents amb un o més punts centrals on conflueixen les isolínies i el moviment vertical de la superfície és nul. En certa manera, les ones de marea "giren" al voltant d'aquests punts. Els colors indiquen la diferència de nivell entre la plenamar i la baixamar. (font: NASA)
A prop de la costa, també cal tenir en compte la forma del litoral —per exemple, les badies en forma d'embut o els passos estrets entre illes— i l'aigua aportada pels grans rius. Aquestes circumstàncies provoquen desviacions significatives respecte del comportament teòric.
Tot i que el model preveu una variació del nivell de la marea d'aproximadament 0.5 metres, en algunes zones arriba fins a 17 metres, mentre que en altres el moviment de les marees és pràcticament imperceptible. Passa el mateix amb els intervals de temps. Encara que el model dona un interval d'aproximadament 12.5 hores, hi ha indrets on només es produeix una marea cada 24 hores i d'altres on hi ha dos màxims diaris molt diferents entre si, de manera que l'evolució del nivell s'allunya completament de la sinusoide teòrica.
Imatge 2
Corbes de canvi de nivell per a un cicle típic semidiürn, diürn i mixt. (font: NOAA)
Fluctuacions en la pràctica de la vela
Ara vegem les conseqüències pràctiques dels fenòmens de marea per a nosaltres, els navegants. Són importants per a nosaltres des de dos punts de vista: els mateixos canvis en el nivell de l'aigua (o la profunditat) i els corrents que en deriven.
Lectura d'una carta nàutica
Per cartografiar les profunditats i les altures, els cartògrafs i els navegants utilitzen els nivells de referència definits a la figura següent.
Repassem-los i expliquem-ne el significat:
Imatge 3
Nivells de referència utilitzats en el mapatge. (autor: Pavel Kocych)
HAT - "marea astronòmica més alta": és el nivell que assoleix l'aigua quan la posició relativa dels astres és òptima (vegeu més amunt). Cal recordar que, a la pràctica, el nivell pot ser superior, sobretot per l'efecte dels fenòmens meteorològics;
MHWS - "nivell mitjà de plenamar de marees vives": és el nivell mitjà de la plenamar durant les marees vives;
MHWN - "nivell mitjà de plenamar de marees mortes": és el nivell mitjà de la plenamar durant les marees mortes;
MSL - "nivell mitjà del mar": és el nivell mitjà de la superfície del mar;
MLWN - "nivell mitjà de baixamar de marees mortes": és el nivell mitjà de la baixamar durant les marees mortes;
MLWS - "nivell mitjà de baixamar de marees vives": és el nivell mitjà de la baixamar durant les marees vives;
LAT - "marea astronòmica més baixa": és el nivell astronòmic més baix de la marea; de nou, cal tenir presents els possibles efectes meteorològics.
Quan llegeixis una carta nàutica, comprova sempre a quin d'aquests nivells fan referència les dades que hi consten, com ara les sondes, les altures dels fars o els gàlibs sota els ponts.
A les zones amb marees poc significatives, com el Bàltic o el Mediterrani, les dades solen referir-se al nivell mitjà del mar (MSL). On l'efecte de les marees és important, les profunditats acostumen a prendre com a nivell de referència la marea astronòmica més baixa (LAT); per a les altures, en canvi, se sol emprar el nivell mitjà de plenamar de marees vives (MHWS). A la imatge pots veure la sonda cartografiada ("Charted depth"), l'altura cartografiada del far ("Charted elevation") i el gàlib vertical cartografiat sota el pont ("Charted vertical clearance").
Aquest article ha estat creat en col·laboració amb Seatime.cz. Si vols aprendre sobre les marees i altres aspectes relacionats amb el mar i les veles, consulta les nostres conferències i cursos.
Registra't i obtén un descompte instantani només per a socis! Estalvia diners amb cada reserva
