Maniobres portuàries sense hèlix de proa: guia pràctica

En aquesta guia t'ensenyem a maniobrar amb seguretat dins del port sense fer servir el propulsor de proa (hèlix transversal de proa) ni recórrer a algú que empenyi el vaixell des del moll. Potser la teva embarcació en porta un, però mai no saps quan pot avariar-se o quan no tindrà prou potència per vèncer un vent fort. Per això convé saber maniobrar només amb el motor principal, el timó i les amarres. Amb l'actitud adequada i una mica de pràctica, pots dominar les maniobres de port fins i tot quan la tecnologia et falla.

En aquest article aprendràs a:

• maniobrar amb seguretat dins del port només amb el motor principal, el timó i els caps d'amarratge;
• atracar de costat i separar-te del moll sense propulsor de proa ni ajuda des de terra;
• amarrar en paral·lel a un mur de moll o pantalà i protegir el vaixell quan hi ha onatge;
• fer servir els esprings de proa i de popa per desatracar amb seguretat, fins i tot en condicions difícils;
• resoldre incidències durant la maniobra, com una amarra enganxada o la dificultat de mantenir la posició amb vent;
• aplicar els principis de l'amarratge mediterrani i atracar de popa a terra amb l'àncora pròpia en situacions diverses.

Amarratge en paral·lel al moll

Imatge 1: Vaixell amarrat perpendicularment al moll

Aquest tipus d'amarratge no és gaire habitual a les marines, perquè els vaixells ocupen molt espai de moll. Normalment atracaràs de costat a les estacions de servei, als molls urbans o als ports poc concorreguts. No és una bona opció quan hi ha molta mar: el costat del vaixell es mou força respecte del moll i cal protegir-lo bé amb defenses. A mesura que el vaixell va i ve, les amarres treballen molt i les defenses freguen contínuament contra el moll.

Atracar de costat al moll

• Si pots triar la banda d'atracada, procura que el vent et vingui per la proa. Prepara dos caps d'amarratge prou llargs, cadascun de més de mitja eslora. Col·loca les defenses a la banda d'atracada i a l'altura adequada per al moll o el pantalà. Fes ferm un cap a la cornamusa de proa i l'altre a la de popa; passa'ls per les gateres per fora de la barana i deixa els extrems preparats a coberta. Dos tripulants se situen a la banda, prop dels obencs, cadascun amb una amarra. Quan el vaixell ja sigui arran de moll i n'hagis aturat l'arrencada donant enrere, baixen a terra i fan ferms el llarg de proa i el llarg de popa als norais. Ajusta'ls fins que la línia de crugia quedi paral·lela al moll i completa l'amarratge amb dos esprings.

Imatge 2: Maniobra per atracar de costat al moll, il·lustració

Desatracar de costat

• Imagina que estàs atracat de costat, amb vaixells a proa i a popa, i un fort vent de través que et manté enganxat al moll. No hi ha ningú que pugui separar prou la proa o la popa perquè surtis del forat. Encara que tinguis espai lliure al davant, si dones avant només fregaràs el costat contra el moll. La solució és pivotar sobre un espring. Pots fer servir l'espring de proa o el de popa; la tria depèn de l'espai de maniobra, de la força i la direcció del vent i de si maniobres tot sol o amb tripulació.

a) Desatracada amb l'espring de popa

Si maniobres tot sol, tria l'espring de popa, perquè el pots controlar còmodament des del lloc de govern. Deixa les defenses a la banda del moll i afegeix-ne una a l'aleta de popa, que serà el punt de suport; cal protegir bé la cantonada entre el costat i el mirall de popa. Passa l'espring per senó: fes-lo sortir de la cornamusa de popa, voltar un norai del moll i tornar a la mateixa cornamusa. No cal dur-lo fins a proa, però com més llarg sigui, més fàcilment pivotarà el vaixell. Amolla totes les altres amarres i conserva només l'espring de popa. Amb el timó a la via, dona enrere. El parell de forces que formen l'empenta de l'hèlix i la tensió de l'espring farà girar el vaixell. Pots regular el gir amb les revolucions del motor i portant el timó cap al moll. Espera mentre la proa es va obrint; dona més gas o més angle de timó si cal. Quan l'angle sigui suficient per sortir amb seguretat, posa punt mort, recupera l'espring, dona avant i allunya't amb el timó a la via.

Imatge 3: Desatracada amb l'espring de popa, il·lustració

b) Desatracada amb l'espring de proa

Amb un vent fort de popa, com que el vaixell governa millor quan retrocedeix proa al vent, tria l'espring de proa. El desavantatge és que, si estàs sol, no pots controlar alhora el cap de proa i el timó. Amb tripulació, en canvi, aquesta maniobra és molt útil quan el vent t'empeny amb força contra el moll i qualsevol altra sortida seria arriscada. Mantén les defenses a la banda d'atracada i afegeix-ne a l'amura de proa, que serà el punt de suport. Passa l'espring per senó: de la cornamusa de proa a un norai del moll i de nou a la cornamusa. No cal dur-lo fins a popa, però com més llarg sigui, més fàcilment pivotarà el vaixell. Amolla totes les altres amarres i conserva només l'espring de proa. Amb el timó a la via, dona avant fins que el cap quedi tesat. Després porta el timó cap al moll, com si volguessis acostar-hi encara més la proa. L'espring impedeix que el vaixell avanci: la proa queda recolzada contra les defenses i la popa comença a obrir-se. El timó desvia cap al moll el corrent d'expulsió de l'hèlix i la reacció empeny la popa cap enfora. Amb vent fort hauràs d'augmentar força les revolucions perquè aquesta empenta superi la pressió del vent. Quan la popa s'hagi obert prou per sortir amb seguretat, dona enrere, posa el timó a la via i fes que el tripulant amolli i recuperi l'espring. El vaixell s'allunyarà del moll marxa enrere i ja podràs governar-lo com calgui.

Imatge 4: Desatracada amb l'espring de proa, il·lustració

Possibles incidències

El moment crític d'aquestes maniobres arriba si, quan recuperes l'espring, el cap queda enganxat al norai o en algun element del moll. En aquest cas, amolla immediatament l'altre extrem des del vaixell i llença tot el cap a l'aigua. No interrompis la maniobra: si el cap es tesa de cop, aturarà el vaixell i et deixarà sense govern. Quan ja siguis en una posició segura, podràs tornar a buscar-lo.

Amarratge perpendicular al moll. És la disposició més habitual a la Mediterrània: dos caps subjecten la popa a terra, mentre que la proa queda retinguda per l'àncora pròpia, fondejada prou lluny, o per una amarra fixada a un mort al fons davant del vaixell.

Amarratge amb mort

Quan recordo els meus inicis en la nàutica, molt influïts per la manera de fer del personal de les marines croates, penso que estava convençut que calia pescar amb la gafa el cap guia de l'amarra tan de pressa com fos possible, córrer a fer-la ferma a proa i, alhora, lligar la popa al moll amb el motor ja aturat. A continuació veuràs que la maniobra és ben diferent i que es pot fer amb calma, fins i tot en solitari, sense tripulació ni ajudes modernes com el propulsor de proa.

Imatge 5: Velers amarrats a la bella illa de Kornat, l'illa principal de l'arxipèlag de les Kornati, a Dalmàcia, Croàcia, Europa. Vista aèria amb dron.

Què és un amarratge amb mort?

Consisteix a amarrar el vaixell perpendicularment al moll, de popa o de proa, mitjançant una amarra fixada per un extrem a un mort de formigó situat al fons i prou lluny de terra. L'altre extrem discorre submergit fins al moll, on queda subjecte; l'amarra no flota. Normalment s'hi uneix un cap guia més prim, fet ferm a terra, que és més fàcil de pescar amb la gafa i de manipular. Aquest sistema és molt habitual a la Mediterrània occidental. Permet col·locar molts vaixells al mateix moll i mantenir-los prou separats perquè, amb onatge, les defenses no freguin contra l'obra.

És millor entrar de popa o de proa?

Amb una embarcació que governa bé marxa enrere, com la majoria dels iots de lloguer actuals, prefereixo entrar de popa. Hi ha diversos motius: des del lloc de govern veig bé el mirall de popa i calculo millor la distància fins al moll; a més, un cop feta ferma l'amarra de popa de sobrevent, puc mantenir el vaixell en posició amb el motor i evitar que el vent se l'endugui. Això em dona temps per cobrar i fer ferma l'amarra del mort, i també facilita baixar a terra per la popa. Només entraria de proa per un motiu de pes, per exemple si hi ha tan poc calat vora el moll que el timó podria tocar fons. En aquest cas perds part de la capacitat de maniobra: el corrent d'expulsió de l'hèlix no incideix sobre el timó i les cornamuses de proa són molt a prop de la línia de crugia, de manera que l'amarra de sobrevent fa poca palanca. A la pràctica, el motor ja no et permet contrarestar igual de bé el vent i disposes de menys temps per acabar l'amarratge.

Amarrar el vaixell de popa

Comença a donar enrere a prou distància del moll perquè el vaixell agafi arrencada i obeeixi el timó. Tingues molt present d'on ve el vent: si és de través, actuarà sobretot sobre la proa i l'abatrà. Sempre que puc, prefereixo entrar marxa enrere contra el vent; la inèrcia de la proa ajuda a contrarestar-ne la força i fa que no caigui tan de pressa a sotavent. Amb vent fort, mantén prou velocitat perquè el vaixell continuï obeint el timó: si vas massa a poc a poc, començarà a derivar de costat i perdràs el govern. Quan reculis, et recomano que et posis a l'altra banda de la roda, mirant cap a popa; així pots governar com si avancessis. Quan la popa sigui a prop del moll, dona avant un instant per aturar l'arrencada. Fes ferma l'amarra de popa de sobrevent i torna a donar avant suaument. El vaixell queda recolzat sobre aquesta amarra i, amb el timó, en pots mantenir la línia de crugia perpendicular al moll. Amolla una mica l'amarra de popa fins a quedar a uns 2 metres de distància. Immobilitza el timó en aquesta posició i pesca amb la gafa el cap guia de l'amarra del mort. Porta'l cap a proa vigilant que no passi per sota del vaixell ni s'acosti a l'hèlix. Mentre avances per la banda, passa el cap guia per sobre de la cornamusa central perquè no pugui caure sota el buc. Cobra l'amarra del mort, tesa-la i fes-la ferma a proa. Torna a la popa, dona enrere i acosta't al moll. Baixa a terra amb l'altra amarra de popa i fes-la ferma. La marxa enrere tesarà l'amarra del mort molt més del que podries fer-ho a mà; així, fins i tot un vent fort sobre la proa no farà derivar la popa contra el moll. La maniobra és més difícil si no hi ha altres vaixells a prop: el vent actua sobre tota l'obra morta i has d'estabilitzar el vaixell només amb l'amarra de popa. Si entres en un forat entre vaixells o tens un vaixell immediatament a sotavent, tot és més fàcil, perquè el vent t'hi acostarà fins que quedis recolzat sobre les seves defenses.

Imatge 6: Amarratge del vaixell de popa, il·lustració

Sortir d'una plaça amb la popa al moll és la maniobra inversa, però amb vent de través cal entendre bé les forces que hi actuen i preparar-ho tot abans de sortir. Passa les dues amarres de popa per senó, de manera que les puguis amollar i recuperar des de coberta. Si el vent lateral és fort, prepara també un cap provisional de proa al vaixell veí de sobrevent, igualment passat per senó, perquè un tripulant pugui aguantar la proa fins que el vaixell agafi prou arrencada. Sense aquest cap, tan bon punt la proa sobresurti del vaixell de sobrevent, el vent l'abatrà. Engega el motor i dona avant. Amolla i recupera l'amarra de popa de sotavent, i governa per deixar el vaixell perpendicular al moll. El vaixell queda treballant sobre l'amarra de popa de sobrevent. Si la sortida és lliure, amolla i deixa anar l'amarra del mort; espera que s'enfonsi prou per quedar lluny de l'hèlix i de la quilla. A continuació, amolla l'última amarra de popa, la de sobrevent, i dona avant. Si has preparat el cap provisional de proa, amolla'l progressivament i recupera'l de pressa tan bon punt el vaixell agafi arrencada i obeeixi el timó. Si no hi ha prou espai davant de la proa per accelerar i virar contra el vent, deixa-la caure a sotavent i surt marxa enrere pel passadís entre els vaixells.

Possibles incidències

• Quan entris en un forat estret entre vaixells, les teves defenses es poden enganxar amb les dels veïns. El vaixell es podria aturar i perdre maniobrabilitat, i fins i tot es podria arrencar una defensa o malmetre la barana. No pengis les defenses: deixa-les a coberta i encarrega a un tripulant que en tingui una a mà per protegir qualsevol punt delicat. Ja et protegiran les defenses dels vaixells veïns, sobre les quals et podràs recolzar amb suavitat.

• No entris massa a poc a poc: si el vaixell perd arrencada i deixa d'obeir el timó, el vent se n'apoderarà.

• Valora tu mateix si la plaça és segura. Si no t'agrada, digues-ho al mariner de la marina i explica-li el motiu. No cedeixis a la pressió ni hi entris; si no t'ofereixen una altra plaça, marxa i fondeja en un altre lloc.

• Fixa't com el mariner et lliura el cap guia de l'amarra del mort. Sovint queda estirat en diagonal per sota del vaixell, amb el risc que s'enredi a l'hèlix. Si pots, posa punt mort i espera que quedi arran de la banda. Si no és segur esperar, demana al mariner que el deixi caure a l'aigua, avorta l'aproximació i torna-hi fins que l'amarra quedi ben alineada; també pots desplaçar-te una mica de costat per recollir-la en una posició segura.

De popa al moll amb l'àncora pròpia

En algunes zones de la Mediterrània, aquest sistema és molt habitual. A Grècia, per exemple, sovint no trobaràs amarres fixades a morts als molls urbans ni en moltes marines i hauràs de fer servir l'àncora pròpia. La maniobra és semblant a l'amarratge de popa que acabem de descriure, però mentre recules has d'anar filant la cadena de l'àncora.

Imatge 7: Vista aèria amb dron de la marina d'Ítaca

• Inspecciona bé la plaça on entraràs.
• Comença a donar enrere prou lluny del moll perquè el vaixell agafi arrencada i obeeixi el timó.
• Fondeja l'àncora tan lluny del moll com sigui possible, però prou a prop perquè la cadena disponible et permeti arribar-hi de popa.
• Fila la cadena de manera uniforme i sense interrupcions mentre recules en línia recta cap al moll. Quan siguis prou a prop, fes que un tripulant baixi a terra amb l'amarra de popa de sobrevent i la faci ferma al norai de sobrevent.
• Un cop ferma l'amarra de popa de sobrevent, dona avant i amolla-la una mica fins a quedar a uns quants metres del moll; governa per mantenir el vaixell perpendicular. Cobra cadena amb el molinet d'àncora fins que l'àncora faci presa al fons. Després dona enrere perquè s'hi clavi bé.
• Amolla una mica de cadena i acaba d'amarrar la popa a terra amb tots dos caps.

Possibles incidències

• Mala estimació de la distància: fondeges l'àncora massa lluny del moll i la cadena no és prou llarga per arribar-hi de popa; o bé la fondeges massa a prop, files massa poca cadena i l'àncora no aguanta prou al fons.

• Si el vent augmenta tant que l'àncora no aguanta, el vaixell començarà a abatre's de costat cap al moll i la popa podria colpejar-lo. Cobra cadena amb el molinet mentre amolles alhora les amarres de popa per apartar-te'n. Després torna-ho a provar: fondeja més a sobrevent i procura que l'àncora faci bona presa. Si continua sense aguantar, el més segur és sortir del port i fondejar en un indret adient.

Consell final

La pràctica sempre és important: per afrontar amb seguretat una maniobra amb vent fort, l'has d'haver practicat abans. Per això et recomano seguir aquests procediments fins i tot quan semblaria suficient separar la proa i la popa a mà. Només practicant-los regularment adquiriràs la confiança necessària. Abans de començar, imagina totes les forces que actuaran sobre el vaixell: les del vent i les del corrent, especialment si ets en un riu o en una zona on hi hagi corrents apreciables. Amolla les amarres d'una en una i observa com respon el vaixell mentre et separes. Quan no conec la plaça, prefereixo inspeccionar-la abans d'entrar. Si durant l'aproximació veig que alguna cosa no està ben preparada —per exemple, que les defenses són a una alçada incorrecta—, avorto la maniobra, m'allunyo, ho corregeixo i torno a entrar.

Tomáš Kůdela

Es dedica professionalment al desenvolupament de sistemes electrònics. Després d'assistir a tallers de creixement personal, practicar la meditació i retrobar-se amb si mateix, va fer realitat el somni de comprar un veler Delphia 40. Vol anar fent la volta al món per etapes amb persones que vulguin canviar alguna cosa a la seva vida i viure l'aventura de la navegació. Tomáš va obtenir la llicència nàutica més alta, la categoria «A» de capità de iot oceànic, i també es va convertir en instructor de vela i examinador de l'MDČR. Pots llegir els relats dels seus viatges a www.tomaskudela.cz