El vaixell no es va lliurar fins diumenge perquè el viatge va durar fins a les 20:00 i la tripulació va acabar de treballar a aquella hora. Durant la nostra estada de nit al port esportiu, vam notar molts defectes, que vam assenyalar. Però què se suposa que has de fer quan viatges amb una noia amb una discapacitat greu i descobreixes que el vaixell té problemes: marxar i discutir? Així que vam documentar els defectes greus i vam començar el nostre viatge, perquè qualsevol altra cosa hauria tingut enormes conseqüències emocionals, deixant-me, com a patró, amb una sensació de desesperança. (Potser hi ha una manera de millorar això en el futur, perquè sembla un xantatge, com una situació de prendre-ho o deixar-ho.) L'últim dia, vam sortir a les 5 del matí cap a la benzinera de Split. En arribar, un vaixell de passatgers més gran va aparcar davant nostre, impedint-nos repostar. Abans que esperéssim més de tres hores i la nostra filla patís mareig, vam decidir abandonar el procés de repostatge i tornar el vaixell al port esportiu sense combustible. Això també va ser lliure d'estrès, i gràcies a la calma del personal, vam poder tornar a casa. Des del meu punt de vista, les empreses de xàrter han fet esforços per millorar l'experiència de les vacances, però mentre les autoritats oficials de Croàcia actuïn d'aquesta manera, ja no planificarem unes vacances en vaixell en aquest país. Les opcions semblen massa incertes i massa ignorades, sobretot si no busqueu un viatge de xàrter típic amb una tripulació màxima. La relació qualitat-preu era bona per a compres i restaurants, però les tarifes i els costos dels xàrters en temporada alta són molt qüestionables, i els serveis oficials com el reabasteciment de combustible o els ports esportius no s'adhereixen als estàndards centreeuropeus, sinó a la mentalitat croata (discapacitat, etc.).